El Poble
Colldejou es troba al sector muntanyós del Baix Camp, al límit amb el Priorat, entre les moles de Llaberia i de Colldejou. La mola és punt de referència excursionista i hi ha restes d'un fortí de les guerres Carlines. El poble formà part de la baronia d'Escornalbou, important centre polític i social medieval. Els dominis de Colldejou arriben als 14'10 km² i pel costat del Camp limiten amb l'Argentera al nord, Vilanova d'Escornalbou a l'est, Pratdip al sud i Mont-roig del Camp al sud-oest. A la zona fronterera del Priorat té com a veïns la Torre de Fontaubella al nord, Marçà i Capçanes a l'oest i Pradell de la Teixeta al nord-oest. Al sud-oest limita amb Tivissa, de la Ribera d'Ebre.
El poble s'assenta al vessant meridional de la Mola de Colldejou, de 914 m d'altitud. Al seu voltant hi ha pics, com ara les Perdigotes, de 713 m d'altitud, o les costes del Jau, de 629 m, fet que determina que la vila tingui uns terrenys desnivellats i poc aptes per al treball agrícola.
Història
El nom del poble és, per a Eduard Toda, d'origen romà, i segons Morera, aràbic. L'origen més acceptat és que fa referència a una descripció del relleu que recorda la forma corba del jou. Colldejou havia estat i és un poble eminentment agrícola. S'han perdut les indústries del carbó i del guix.
La població ja s'esmenta en una butlla d'Anastasi IV de 1154. El 1197 Albert de Castellvell lliurà la vila i el terme al convent d'Escornalbou. El poble, com gran part dels pobles del Camp de Tarragona, formà part de la Comuna del Camp, com a mínim des del 1586 fins al 1669. El segle XVIII li fou pròsper econòmicament i poblacionalment, ja que passà el 1719 de 77 habitants a 254 el 1787. Al segle XIX rebé les lluites dels carlins, encara en queden les restes d'un fortí construït vora la mola. A mitjan segle XIX, la vila tenia cultius de blat, ordi, llegums, vi, patates, ramats d'ovelles i de cabres, arnes i també s'hi produïa aiguardent.
La Mola de Colldejou
Colldejou té un element d'un poderós atractiu naturalista, es tracta de la muntanya de la Mola o Mola de Colldejou, de 914 m d'altitud, que no és només el signe distintiu de la vila sinó un veritable refugi per als excursionistes i amants de la naturalesa. De fet, la Mola més les serres de Tivissa-Vandellòs, la muntanya Blanca, Montalt, Llaberia i el massís de Cardó formen un corredor biològic que uneix les serres dels Ports i les muntanyes de Prades. Al cim de la Mola, que és pla i allargassat, i que de lluny sembla un enorme queixal, hom hi pot trobar la pau i el silenci que caracteritzen els punts elevats muntanyencs. Des d'aquí dalt hi ha unes idíl·liques panoràmiques sobre el Camp de Tarragona.
